Una part de la meva vida va sobre rodes, gruixudes (quasi sempre perdent aire, les rodes).
L'altra part de la meva vida funciona millor si les rodes roden. És així de senzill.




dijous, 18 de novembre de 2010

Òlibes amb pedals

Demà divendres anem a sopar a Collserola amb la colla de BTTMania. Repetim una experiència de fa un mes, una nocturna al Corredor. Vam sortir des de Dosrius i amb un parell d'horetes ens vam plantar al restaurant situat al Santuari. Sopar, i cap avall, no sense alguna pujadeta que ens deixava en uns dels millors corriols de la zona.




Quan pedales de nit les sensacions canvïen, s'intensifiquen. Val molt la pena. Esbufegues però no et canses: la pujada no et pesa a la vista, no has de clavar la mirada a terra per temor de veure el que t'espera darrera cada revolt. I si vas obrint el pas, una mica allunyat de la colla, en sents els sorolls, els riures i les pampallugues de les llums, però el bosc t'atrapa.




Les baixades es fan més lentament, i tots més juntets. La nit ens apropa.
Tot és diferent. Fins i tot la dutxa final, en silenci per no despertar ningú, és una experiència nova.

Ja tinc ganes que siguin les vuit del vespre de divendres!




fotos by joype

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada