Quan pedales de nit les sensacions canvïen, s'intensifiquen. Val molt la pena. Esbufegues però no et canses: la pujada no et pesa a la vista, no has de clavar la mirada a terra per temor de veure el que t'espera darrera cada revolt. I si vas obrint el pas, una mica allunyat de la colla, en sents els sorolls, els riures i les pampallugues de les llums, però el bosc t'atrapa.
Les baixades es fan més lentament, i tots més juntets. La nit ens apropa.
Tot és diferent. Fins i tot la dutxa final, en silenci per no despertar ningú, és una experiència nova.
Ja tinc ganes que siguin les vuit del vespre de divendres!
fotos by joype



0 comentaris:
Publica un comentari