Una part de la meva vida va sobre rodes, gruixudes (quasi sempre perdent aire, les rodes).
L'altra part de la meva vida funciona millor si les rodes roden. És així de senzill.




dimarts, 9 de novembre de 2010

Buf, ja tocava acualitzar

No sé que m'ha passat però no em venia gens de gust escriure al blog. No vol dir, però, que la bici pari. M'he encallat i punt.

Miraré de fer un breu resum de la meva activitat des del darrer post:

bicicleta - menjar - dormir - menjar - dormir - menjar - dormir - bicicleta - menjar - dormir - menjar - dormir - menjar - dormir - bicicleta - bicicleta - bicicleta. També alguna altra cosa.

Més o menys.


I la Volta al Canigó amb Bttmania, no ho oblidéssim pas. 
Experiència quasi mística. Vaig veure un tunel on no hi era, enmig de la boira, les rampes als quàdriceps, la desmoralització total, el fred i el vent, la solidaritat, els més de dos mil metres de desnivell, les cagarrines del matí. Experiència mística de debò. El refugi, els companys, el matalàs a terra, el llençolet i les dues mantes, el fred, la dutxa, la gana, la gana, la gana. Però quina experiència! No ho canvio per res!




Bé, havia de trencar el gel. Seguirem. Arriben canvis importants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada