Una part de la meva vida va sobre rodes, gruixudes (quasi sempre perdent aire, les rodes).
L'altra part de la meva vida funciona millor si les rodes roden. És així de senzill.




dijous, 18 de novembre de 2010

Òlibes amb pedals

Demà divendres anem a sopar a Collserola amb la colla de BTTMania. Repetim una experiència de fa un mes, una nocturna al Corredor. Vam sortir des de Dosrius i amb un parell d'horetes ens vam plantar al restaurant situat al Santuari. Sopar, i cap avall, no sense alguna pujadeta que ens deixava en uns dels millors corriols de la zona.




Quan pedales de nit les sensacions canvïen, s'intensifiquen. Val molt la pena. Esbufegues però no et canses: la pujada no et pesa a la vista, no has de clavar la mirada a terra per temor de veure el que t'espera darrera cada revolt. I si vas obrint el pas, una mica allunyat de la colla, en sents els sorolls, els riures i les pampallugues de les llums, però el bosc t'atrapa.




Les baixades es fan més lentament, i tots més juntets. La nit ens apropa.
Tot és diferent. Fins i tot la dutxa final, en silenci per no despertar ningú, és una experiència nova.

Ja tinc ganes que siguin les vuit del vespre de divendres!




fotos by joype

dimarts, 9 de novembre de 2010

Buf, ja tocava acualitzar

No sé que m'ha passat però no em venia gens de gust escriure al blog. No vol dir, però, que la bici pari. M'he encallat i punt.

Miraré de fer un breu resum de la meva activitat des del darrer post:

bicicleta - menjar - dormir - menjar - dormir - menjar - dormir - bicicleta - menjar - dormir - menjar - dormir - menjar - dormir - bicicleta - bicicleta - bicicleta. També alguna altra cosa.

Més o menys.


I la Volta al Canigó amb Bttmania, no ho oblidéssim pas. 
Experiència quasi mística. Vaig veure un tunel on no hi era, enmig de la boira, les rampes als quàdriceps, la desmoralització total, el fred i el vent, la solidaritat, els més de dos mil metres de desnivell, les cagarrines del matí. Experiència mística de debò. El refugi, els companys, el matalàs a terra, el llençolet i les dues mantes, el fred, la dutxa, la gana, la gana, la gana. Però quina experiència! No ho canvio per res!




Bé, havia de trencar el gel. Seguirem. Arriben canvis importants.