Una part de la meva vida va sobre rodes, gruixudes (quasi sempre perdent aire, les rodes).
L'altra part de la meva vida funciona millor si les rodes roden. És així de senzill.




diumenge, 22 d’agost de 2010

Primera sortida per Briançon: Coll de Granon

Quan arribes a un lloc per estar-t'hi 15 dies, el primer que fas, com a ciclista, és buscar informació sobre rutes possibles. Mirar algunes pàgines, el wikiloc, resseguir la zona amb el G.Earth, etc. Vaig tenir poc temps per fer aquesta tasca abans de marxar. I el poc temps, a més, el vaig haver d'utilitzar en conseguir els mapes pel gps, eina indispensable per fer les rutes en paratges desconeguts.

Així que només vaig poder obtenir informació d'una ruta, el pas del Coll de Granon, que fos suficientment a la vora del lloc d'estada per no haver d'agafar el cotxe (una altra de les meves costums és evitar-lo el màxim possible: sortir i arribar amb bicicleta des del campament, en rutes circulars)

Quan vaig arribar a la Val Clarée ja portava la ruta carregada al gps per fer-la el primer dia em toqués bici (s'ha de coordinar amb la família, la resta d'amics, etc, i anar muntant, pacientment, un calendari còmode per tothom)

El 3 d'agost, a les 10 del matí (més d'hora estàvem a la vora dels 0 graus) vaig iniciar aquesta ruta, que em porta des dels 1360 metres d'altitud del campament fins els 2405 del Coll, per una pista de pujada dura als primers quilòmetres (rampes del 12 i 13%) i pedregosa entre els 1900 i els 2300 metres.




 Passat el poble de Granon ja ens trobem a suficient alçada per tenir les primeres recompenses. Al fons, la Val Clarée, origen de la ruta, i ben marcat el camí que vaig anar seguint. Les muntanyes del darrer terme fan frontera amb Itàlia (la zona de Sestriere) i estan farcides de forts i pistes militars




En una de les cruïlles em trobo una prohibició de pas per pista militar. Ens duu a un fort circular ben curios, però que queda fora de l'abast de la meva ruta




El camí comença a planejar, i en uns còmodes quilòmetres finals ens situem al Col du Granon, pas entre la Val Clarée i la vall de Serre Chevalier, tancada al final pels colls Lauteret i Galibier i que delimita per l'est el Parc dels Ecrins (el que hi ha sota els núvols de la fotografia)



 Al coll, enmig de la gentada que puja amb cotxe (i pocs en bici, ja que només està asfaltat per una banda) em dedico a menjar i a disfrutar del paisatge guanyat a pols i pedalades. El vent gelat m'obliga a abrigar-me. Un cop menjat, davant meu m'espera una de les meves millors experiències amb bici, un "single track" inacabable que em fa baixar dels 2400 als 1200 metres de desnivell fins a Briançon.
 La pena és no poder compartir-ho amb ningú. Quilòmetres i quilòmetres de corriol, a vegades en mig de prats, a vegades entre arbres, rectes, corves, amb pedres i sense pedres, un veritable festival.




I a més amb vistes espectaculars sobre els Ecrins



Just abans d'arribar a Briançon prenc la darrera fotografia, on es veu (malgrat la mala qualitat de les imatges del telèfon) un dels característics forts construïts a la França de LLuís XIV per l'enginyer Vauban, veritable heroi d'aquesta contrada, tot i que els seus castells estan escampats per tota la geografia francesa)


Finalment arribo just passades les 15,00 hora límit per dinar, però aconsegueixo convèncer a l'equip de cuina del dia que em mereixia un bon tiberi, pels 39 quilòmetres fets i pels 1300 metres de desnivell.
Inici de vacances beteteres immillorable.


Els Alps: el cel

Vacances a Briançon, una de les ciutats importants del departament dels Alts Alps, que forma la regió francesa de Rhone-Alps conjuntament amb els departaments de Savoya, Alta Savoya i Isère, regió que després d'aquests vacances declaro la meva pàtria adoptiva.


 

Briançon es troba al  centre de quatre o cinc valls, en una de les quals, Val Clarée vam instal·lar el campament de vacances del Centre Excursionista de Catalunya, en un recinte del camping municipal de Le Rosier.

Aprofito per reivindicar aquesta forma de vacances: entre 100 i 200 persones amants de la muntanya, de tota edat i condició física, amb la intendència solucionada a base d'un servei de cuina professional i el suport dels campistes ("pringues" un dia sencer a canvi de trobar-te tots els àpats - de qualitat- fets la resta dels dies).

Per les persones amb fills és una solució ideal, ja que ràpidament es formen colles per grups d'edat i es poden combinar sortides de tota la família o activitats compartides amb altres famílies, amb grups de joves, en solitari, etc.

Aquest any, però, no he pogut compartir sortides de btt amb ningú. La bicicleta no deixa de ser  una opció minoritària en una entitat que ha estat vinculada des de sempre amb l'alpinisme i l'excursionisme. Però fer sortides des d'un campament base, on tothom explica les seves aventures quan et trobes a l'hora de sopar, i on comparteixes rutes i entorns d'interès, també val la pena.

Durant els campaments vaig fer 4 sortides en bici: Col du Granon, Col du Rochiles + Col du Galibier, Col des Ayes i uns descensos pel la telecabina de Briançon amb el meu fill i un amic seu.

Seguirà crònica de les sortides ...