Una part de la meva vida va sobre rodes, gruixudes (quasi sempre perdent aire, les rodes).
L'altra part de la meva vida funciona millor si les rodes roden. És així de senzill.




dilluns, 5 de juliol de 2010

Tornem-hi

Després d'uns dies de no escriure ja tocava posar-s'hi. La Epic Trail va ser un èxit (la crònica la penjaré al blog germà de Mountain Ruc quan recopili les fotografies dels companys, molt millors que les meves, entre altres coses perquè són les a les que hi surto jo, jeje).

El cap de setmana següent a la Epic vaig fer una sortida frustrada per l'Alt Urgell. Just quan coronava un coll per endinsar-me a Andorra des de la Seu, el temps es va girar i va començar una tempesta elèctrica que amenaçava d'atrapar-me. Després de "xupar-te" una pujada de més de 1000 metres de desnivell per una pista "pestosa", pedrosa i fastigosa en solitari, fa molt poca gràcia haver de renunciar a la baixada per la vessant verda i tornar, cagant llets, a passar per la pista "pestosa", pedrosa i fastigosa. Però trobar-te a 2000 metres d'altitud, en solitari i amb una tempesta no és una situació agradable. La prudència és el primer que se'm va ensenyar a casa, una família de muntanyencs "de tota la vida".
Va servir, però, per comprovar que la Epic no m'havia destrossat del tot, i que les cames encara funcionen.



I ja finalment, només una altra sortida, completament diferent. Per casa i amb molt bona companyia. El divendres passat vaig sortir acompanyat d'un ruc èpic i d'un perico maníac (coses de la zoologia metafòrica).



Una mala foto d'un bon company


Vam circular per camins prou coneguts però mai aburrits. Corriolets per la zona que hi ha entre Can Bruguera i la Riera d'Argentona que ha havia ensenyat, setmanes enrere, amb l'orgull de l'amfitrió, a la colla dels manies.



l'Èpic mesurant la magnitud de la tragèdia


Paradeta entre corriolets. Els vespres d'estiu al Maresme són una delícia


Una quarantena de quilòmetres que van inagurar el cap de setmana amb optimisme.


Diumenge, situat en el camping d' Estavar (nou centre d'operacions durant el juliol), havia preparat una sortida a les fonts del Segre, però va ploure bona part del matí. Una altra setmana serà.




2 comentaris:

  1. yep, no pares eh! I això que el temps t'ho està posant difícil!

    ResponElimina
  2. No paro, no, però comparat amb vosaltres vaig parat!!

    ResponElimina