Una part de la meva vida va sobre rodes, gruixudes (quasi sempre perdent aire, les rodes).
L'altra part de la meva vida funciona millor si les rodes roden. És així de senzill.




dimarts, 20 de juliol de 2010

Les fonts del Segre

Ahir vaig disfrutar com un nen. Dues rodes, un gps i un manillar per portar-lo. La ruta la vaig trobar al Wikiloc. El darrer tram no el vaig fer, perquè s'estava fent tard i la calor ja apretava de valent. En total 44 kms. i 1200 metres de desnivell.
Vaig començar a pedalar a quarts de nou, des del camping d'Estavar, el centre d'operacions d'aquest juliol (i potser de les esquiades que desitjo fer aquest hivern)
Les primeres pedalades són per carretera, solitària fins a Sallagosa. Des d'allí una carretereta, també tranquila, fins a LLo. Passaven poc de les nou i em disposava a entrar a les Gorges del Segre. Camí totalment recomanable, asfaltat (bastament) en els primers quilòmetres, molt fresc i amb la companyia constant del riu, petit però que ja apunta maneres.

Al cap d'uns quilòmetres molt agradables el camí s'enfila per la falda de la muntanya deixant el riu al fons, i es dirigeix cap a uns prats de pastura on trobem el Refugi de la Culassa, a 1825 metres d'altitud, sota la carena que acull el Puigmal. Vaig aprofitar per esmorzar, un trist sobre de gel (havia oblidat les barretes, maleïda memòria), i disfrutar de la solitud i de les magnífiques vistes sobre el Carlit i el Puigpedrós, campions ceretans.

vista estirat al prat, fent companyia a les vaques a la vora de la Culassa



la carena del Puigmal, just a sobre les Fonts del Segre i el refugi de la Culassa





lluint maillot epic, les vaques al·lucinaven (i sort que no hi havia el toro)


Un cop rempresa la marxa, només em quedava una mica d'ascensió fins a trascollar (als 2050 metres d'altitud) cap a la vall veïna on, unes zigues zagues en una pista molt pedregosa em van portar ràpidament al poble d'Err.

En arribar-hi vaig tenir forces problemes amb el gps, ja que en moltes ocasions li costa orientar-se i et va enganyant (comença a donar voltes i no saps cap on et dirigeixes fins que ja has fet una bona distància en la direcció equivocada)

Superats el problemes de navegació, el track em va portar per un gr que transcorre paral·lel a la vall principal de la Cerdanya, amb uns rampots una mica desagradables al principi, però que al final paguen l'esforç. Arribat a Hix vaig preferir deixar el track, que encara anava a donar la volta per l'Oest de Puigcerdà, i dirigir-me directament per carretera cap a Estavar, on m'esperaven la família i la piscina.

Al final del dia una sorpresa molt agradable. De baixada a casa vam parar a sopar al poble de Toses, i  en buscar bar per sopar vaig parar el cotxe just al costat del blogaire Power, a qui vaig saludar. Una mica més lluny vaig veure dos admirats blogaires ciclistes, el Santi i l'Ada, que tenen la delicadesa de llegir les meves tonteries i a sobre el detall de deixar-hi comentaris. No vaig poder saludar-los personlament, perquè vaig haver de recular amb el cotxe, i amb la família i tot (que en aquell moment no estaven de massa humor!!) vaig preferir deixar les presentacions per una altra ocasió més tranquila.


1 comentari:

  1. Bonica ruta, molt recomenable. Com a habitual de la Cerdanya, l'he feta uns quants cops.
    Paisatge esplèndid, exigència física i tècnica suficient per passar un molt bon dia de btt.

    ResponElimina