La pressió de la feina ha estat un pel excessiva aquesta setmana. Avui he jugat a relaxar-me tipus pel·lícula: un passeig en bici per la platja, sense suar, vestit de passejador en bici per la platja, un llibre, i a jeure una estona a les pedres, amb la música tèbia d'en Micah P.Hinson i una bona dosi de paciència per suportar les mosques (que a les pel·lícules no hi surten mai, com tapoc hi surten les formigues ni les aranyes quan els protas s'estiren als prats bucòlics, i ja no diguem les tifes de vaca).
Bucòliques fotos de la meva companya
Viure davant del mar pels ciclistes té un gran inconvenient: ens falta poder pedalar per la meitat del nostre territori.
A vegades, però, podem aprofitar per sentir-nos relaxats tipus pel·lícula. I això és el que avui he fet.
0 comentaris:
Publica un comentari