Una part de la meva vida va sobre rodes, gruixudes (quasi sempre perdent aire, les rodes).
L'altra part de la meva vida funciona millor si les rodes roden. És així de senzill.




dimarts, 25 de maig de 2010

Dies de silenci

Massa dies sense escriure al blog. No per falta de bici, sinó per falta de temps.
La darrera escapada ha estat una ruta a la Seu d'Urgell, on hem instal·lat la caravana almenys fins a finals de juny.
Com que em vaig descuidar les sabatilles de btt, em vaig veure obligat a sortir amb les botes de muntaya i sense cales. Una merda. Però volia sortir tant si com no, ja que estrenava les flamants rodes XTR.

Vaig triar una ruta ben a prop del camping, i sense complicacions. Al Wikiloc la ruta porta el nom de Serra d'Arfa, recorreguent les muntanyes que hi ha darrera d'aquest poble per unes pistes en molt bon estat. Pel meu gust una mica aburrida, ja que la baixada es fa per una pista molt ampla, amb molta pendent i amb una fastigoseta capa de pedra solta que la feia perillosa.


Coll amb masia en runes, a uns 1000 metres d'altitud


Les vistes són espléndides i la temperatura molt agradable (tot i que a la darrera parada em vaig quedar força fred perquè només portava maillot d'estiu). El Pirineu està força nevat, diria que la neu és contínua per sobre dels 2.300 metres, i amb moltes clapes per sota d'aquesta cota. La calor que ha començat a fer la fondrà de seguida (això esperem, perquè tenim la Epic Trail molt a prop)



(els que fem rutes en solitari i blogs tenim un problema, sobretot si a més portem mòbil en lloc de càmara de fotos amb disparador retardat)


L'únic entrebanc que vaig tenir és que el pont que travessa el Segre està tallat a Arfa, el que em va obligar a fer uns quants quilòmetres de mes per anar a buscar un pont alternatiu

La tarda la vam rematar amb una passejada familiar al poble d'Arsèguel, amb una visita molt recomanable a la fàbrica de llanes