Una part de la meva vida va sobre rodes, gruixudes (quasi sempre perdent aire, les rodes).
L'altra part de la meva vida funciona millor si les rodes roden. És així de senzill.




diumenge 14 de març de 2010

Mountain Branquing, nova modalitat

La cosa pinta malament:

- Per aquí és pot passar?
- Nò, pel marge de dalt!!
- Segur??  On ets, que no et veig??
- Cagum l'olla, m'he trencat els pantalons!!

- On és el camí?
- Prou! Al proper trencall agafem la pista!

Al cap d'una estona:
- Prou! Al proper trencall agafem la carretera!


Avui la cosa pintava malament ...

 
Només arribar a la vessant nord ja hem començat a trobar els corriols tapats:



En les primeres parades encara estàvem d'humor per fer fotos amb la neu:



Després ja hem iniciat la pràctica d'aquest nou esport, que es portarà força aquesta temporada: el mountain branquing:

(1) inici: sortir del camí



(2) nucli: passo jo? passa la bici? passen els pedals?  



(3) Aixeco una cama, ai, que se m'enganxa la motxilla!




(4) I ara què? C*ll**ns de branques!!!!


(5) Desenllaç: ja començo a sortir!


(6) Si, sí



(7) Finale: torno a ser persona


Quan arribes aquí s'ha de tornar a (1)

En  resum, això ha estat el dia. Una quarantena de quilòmetres en bici, uns quants quilòmetres més, indeterminats, seguint els passos anteriors, i un bon esmorzar a Santa Agnés.

Ens espera una llarga primavera ...

1 comentaris:

  1. La cosa pinta molt malament. Com no ho arreglem nosaltres, no ho arreglarà ningú!!!

    ResponElimina