Una part de la meva vida va sobre rodes, gruixudes (quasi sempre perdent aire, les rodes).
L'altra part de la meva vida funciona millor si les rodes roden. És així de senzill.




diumenge, 14 de març de 2010

Mountain Branquing, nova modalitat

La cosa pinta malament:

- Per aquí és pot passar?
- Nò, pel marge de dalt!!
- Segur??  On ets, que no et veig??
- Cagum l'olla, m'he trencat els pantalons!!

- On és el camí?
- Prou! Al proper trencall agafem la pista!

Al cap d'una estona:
- Prou! Al proper trencall agafem la carretera!


Avui la cosa pintava malament ...

 
Només arribar a la vessant nord ja hem començat a trobar els corriols tapats:



En les primeres parades encara estàvem d'humor per fer fotos amb la neu:



Després ja hem iniciat la pràctica d'aquest nou esport, que es portarà força aquesta temporada: el mountain branquing:

(1) inici: sortir del camí



(2) nucli: passo jo? passa la bici? passen els pedals?  



(3) Aixeco una cama, ai, que se m'enganxa la motxilla!




(4) I ara què? C*ll**ns de branques!!!!


(5) Desenllaç: ja començo a sortir!


(6) Si, sí



(7) Finale: torno a ser persona


Quan arribes aquí s'ha de tornar a (1)

En  resum, això ha estat el dia. Una quarantena de quilòmetres en bici, uns quants quilòmetres més, indeterminats, seguint els passos anteriors, i un bon esmorzar a Santa Agnés.

Ens espera una llarga primavera ...

dimecres, 10 de març de 2010

Post-nevada

Avui he volgut veure la neu, però el què he vist ha sigut les restes de la desfeta: fang, arbres caiguts i gel. En resum, 35 quilòmetres en 2 hores i 15 minuts de trilogia "pestosa": o saltant entre branques (amb el risc de malmetre la meva flamant jaqueta nova), o enganxant-me amb el fang, o patinant amb el glaç.
M'ha acompanat el Gerard Quintana i "su banda", amb el clàssic "Ben endins" (més o menys tal com em sentia en aquells moments)

Sort que la bici sempre té premi: la santa dutxa, un bon berenar i molta soneta després de sopar.

I avui estic especialment content, perquè m'han tractat molt bé a la nova botiga de Premià, el Dr.Bike Outlet, gestionada pel Sergi, antic mecànic de Probike i de Tribike (menys mal que anem en bici i no en sardina, perquè haver treballat a Prosardina, Trisardina i Dr.Sardina no mola gens!).

dissabte, 6 de març de 2010

Divendres, fabes tendres




De nou celebrem divendres, la bici i jo. Sortida a les 14,45h només amb un parell de torradetes a la panxa. Fa solet i disfruto després d'haver après (ja tocava) a arrancar sense córrer, sense patir. Com sempre, arribo al peu de Parpers (uns 14 kms. i 40 minuts des de casa) amb l'automàtic posat. Aquí sempre em paro sota l'autopista per decidir quina serà la ruta. Avui toca pujar al Jabalí de Oro pel Camí de'n Dan, el mateix camí que la setmana passada vaig baixar amb una gent de Mataró que em vaig trobar a dalt de Parpers i que em van convidar a seguir-los, gaudint d'una baixada més ràpida que si l'hagués fet sol. Sempre necessito que algú em marqui la traçada, i disfruto amb la sensació d'anar en fila índia, quan tothom baixa a la mateixa velocitat.





A l'Espinal, la meva bici,




i jo

Un cop a Parpers, després de que la pujada se'm fes curta, enfilo cap a l'Espinal i Sant Carles, i d'allí baixo a Dosrius pel camí de les fulles, una baixada en pista molt ràpìda i divertida. A l'estiu fa patir perquè el sauló no deixa frenar allí on vols, però durant l'hivern, i sobretot després de ploure, la baixada està "brutal", perquè les rodes s'arrapen a terra i permeten frenar al darrer moment.

A Dosrius agafo la carretera direcció Argentona, fins estalviar els primers trams de fang de la riera. Un cop sóc a la riera, em paro per posar-me els aurículars. Avui el Van Morrison em fa companyia, amb el clàssic Blowin' Your Mind, un títol molt apropiat pels temps que corren.

Arribo a Premià ofegat. He comès l'error de passar a un ciclista per la carretera, i he anat apretant, apretant, apretant, apretant ...

En total 45 kms. en dues hores i mitja. I corrents cap a la dutxa que m'esperen a Barcelona.